dilluns, 16 de gener de 2017

Per camins de Simat

El divendres visitàrem Simat. Fou la meua primera experiència com a guia turística, és a dir, era un complet sac de nervis. Començà el dia amb Marleny, sempre és agradable passar temps amb ella. Aplegàrem des de la Platja de Gandia fins Gandia poble, i allí ens esperava la resta, eixes persones que nomes aplegar em van donar una càlida benvinguda. Marleny em va presentar i d’allí ens en vam anar cap a Simat.

Malgrat les “curvetes” el viatge fou preciós, les vistes eren impressionants: una vall que veies des de les altures, pins, romer, timó i tota mena de flora mediterrània. Nomes aplegar ens en vam anar a esmorzar, com si totes aquelles “curvetes” les haguéssim fet amb “fúting”.

Però res, em van enganyar completament, aquestes persones estan molt més en forma que jo, i m’ho van demostrar en la caminada que vam realitzar en acabar l’esmorzar. Després de les fotos, per suposat.

Ens vam endinsar en un pintoresc camí rodejat de tarongers i caquiers, i des d’on contemplaves les muntanyes i la vall. Carles, “el que manda” segons Marleny, anava de cap de grup, ell s’encarrega de guiar-nos per les rutes que creu convinent allà on anem, i tinc que dir que no es va enganyar, vam veure paisatge, i del bonic. A demés vaig tindre oportunitat de estar xarrant amb ell una estona, em va contar algunes de les rutes que ha fet, la qual cosa em va fer veure que vull saber més. Pel camí també vaig estar parlant amb altres de les excursionistes, interessades en conèixer-me un poc més, molt grates i amistoses.

En primer lloc vam aplegar a la Fontarda. Allí vaig fer la meua primera explicació, que a pesar de ser extremadament breu, estava que tremolava. Malgrat això, el somriure de les persones que m’escoltaven, i sabien dels meus nervis, em va donar la força i ànim que necessitava.

D’allí vam seguir la caminada fins aplegar al Monestir de Santa Maria de la Valldigna, on vaig seguir amb una altra de les meues explicacions, després de les fotos, per suposat, i ja amb un poc més de confiança.

Al Monestir vam veure l’església, amb una arquitectura de l’època molt complexa i detallada que em va fascinar, la Sala Capitular i el Palau de l’Abat. Per veure aquests no ens va fer falta cap guia en pràctiques, ni professional tampoc, perquè ja hi estava Llorenç, que també proposa i dirigeix caminades. S’agraeix la intervenció “de algún espontáneo” que diu Marleny, aportant el seu gra de saviesa cultural.

Després de recórrer el Monestir, ja ens encaminàvem cap a casa amb bessos i acomiadaments. El matí es va fer realment curt, i no puc dir rés més que gràcies.
Gràcies per l’oportunitat, per la bona estona, per l’aprenentatge i els nous coneixements, que de segur en son pocs per als que queden, i que si tinc ara ganes de qualsevol cosa, es de seguir aprenent amb vosaltres.

Text: Raquel Pla
Fotos: Vicente Creus

Agraïm la col·laboració  de la nostra guia turística en pràctiques Raquel Pla,  autora del text anterior.












dijous, 15 de desembre de 2016

Festa Nadalenca 14-12-16

Aquestos actes sempre suposen un plus de nerviosisme per si allò que s'ha programat ix com es pensava, si ens fallarà alguna cosa, qui farà açò, qui farà allò, si agradarà a la gent... No som professionals en l'organització d'esdeveniments, però la il.lusió per fer les coses bé, fa que posem tot l'interés en la consecució dels objectius programats.

Eren les 17h del dia 14 de desembre, i aquells que havien de participar en algun dels actes programats anaven arribant a la Casa de la Marquesa. El grup de teatre, malgrat la baixa d'última hora de Mila Lorente per un assumpte familiar, anava assajant l'obra preparada. La directora teatral, Amparo Brotons, substituïa l'absència amb total solvència. L'orfeó acudia també a realitzar el darrer assaig. Es preparava la pantalla per projectar el muntatge de fotos.Tot semblava enllestit, i l'hora de començament anava arribant.

Una vegada la gent començava a entrar i ocupar els seus seients, s'iniciava la projecció de la pel.licula de fotos que recollia les activitats portades a terme per l'Associació des de l'any 2014 fins a juny del 16.

Acabada la projecció, Antonia Estrugo, amb les seues qualitats de conductora d'aquest tipus d'actes, presentava i donava pas a les diferents actuacions. La presidenta, Marleny Zapata va dirigir unes paraules de salutació i benvinguda al públic usant el valencià, cosa que es de molt agrair donades les seues peculiaritats.

Paqui Sala, amb una genial interpretació ens va delectar amb un monòleg humorístic. Emi Garcia, acompanyada a la guitarra per Araceli Banyuls, recitava un poema de V.A.Estellés de manera excel.lent. Per la seua part, Araceli Banyuls també va intervindre amb la recitació actuada d'un poema.

Després les intervencions individuals, es va representar l'obreta humorística teatral on Vicent Gandia, Ximo Sanchis i Amparo Brotons -que com hem dit abans substituïa de manera urgent a Mila Lorente- actuaven de manera quasi professional fent-nos passar una estona divertida amb l'humor de l'obra que tan bé van escenificar.

A continuació, es va procedir al lliurament de premis del II Certamen de Pintura a càrrec de la presidenta d'AESCU i del director del Centre Universitari, que va pronunciar també unes paraules encoratjant els assistents a seguir realitzant aquest tipus d'activitats.

I com ja va sent habitual, no podia faltar l'actuació de l'Orfeó AESCU, dirigit per Pepe Sendra, que esta vegada ens va oferir un variat repertori musical, i que com no podia ser d'altra manera, incloïa també les nadales pròpies per a estos dies. Aquest orfeó, si persevera, serà capaç d'aconseguir objectius més elevats.


Acabat tot, el balanç ha estat altament positiu en la seua execució i en l'assistència de públic, tot i que a eixes hores es duien a terme actes acadèmics al centre universitari, la qual cosa restava nombre de possibles assistents.

Text: Carles Tomàs
Fotos: Vicent Creus





















dissabte, 26 de novembre de 2016

Inauguració Exposició Pintura

El lunes 21 de Nov de 2016 quedó inaugurada la exposición del 2 CERTAMEN DE PINTURA convocado por AESCU, después del éxito de respuesta y participación del año pasado y habiendo cumplido, con creces, sus objetivos.
Un grupo numeroso de público entre alumnos, familiares, amigos y socios, nos reunimos en la sede de la Universidad de Gandía (planta 2) para contemplar con interés las obras ya expuestas y colgadas en la pared. Encontramos variedad en formato y tema aunque predominio en estilo figurativo: paisajes marinos y urbanos, interiores, bodegones, retrato… alguna técnica mixta, collage, impresión digital y hasta una obra surrealista.
Cada cual pinta y expresa lo que VE, lo que SIENTE, lo que SABE, lo que CREA a partir de su experiencia y de la observación del mundo que le rodea.
Tras nosotros nos espera una mesa repleta de exquisiteces y bebidas para compartir y degustar a la hora del aperitivo.
¡!! La Junta Directiva se supera cada año!!.
Tomó la palabra Antonia Estrugo, vocal de la asociación, que con un cierto tono simpático y desenfadado presentó a los miembros del jurado y autoridades.
VICENTE HERRERO CATALA ( Pintor)
SALVADOR MASCARELL CAUDELI ( Periodista y pintor)
EMILI AURA (Director del centro)
JOSEP MONTESINOS ( Anterior director del centro)
JOAN MUÑOZ ( Concejal de Cultura)
De ellos destacó su reconocida trayectoria profesional y enumeró los logros y éxitos de cada uno de ellos. A continuación Joan Muñoz expuso a grandes rasgos, la gestión y programación que lleva a cabo en el Consistorio de Gandía, con aires renovados de democratizar la cultura… de todos y para todos.
Acabados los formalismos, la presidenta Marleny, dio por inaugurada la EXPOSICION DE PINTURA.
Llegó el momento del disfrute, de la contemplación, del comentario de las preferencias de cada uno, en definitiva, de hacer nuestra propia “lectura”de la obra. Nuestro primer contacto con el cuadro requiere un ejercicio de interiorización del mismo
Qué vemos?... qué sentimos?.. qué nos provoca…? cómo me transforma?... etc. Cuestiones subjetivas que únicamente nosotros podemos responder tras una reflexión.
La lectura” objetiva” tiene que ver otros parámetros como técnica empleada, ejecución de la obra, precisión del dibujo, trazo, gesto, estudio del color, composición , creatividad etc… lo dejamos en manos de los expertos, en este caso del jurado.
Por último me gustaría señalar que: cuantas más obras veamos, cuantos más Museos visitemos, mejores “lecturas” haremos sobre el mundo del Arte.

Texto: Ángela Artero
 Fotos: Vicent Creus


















diumenge, 13 de novembre de 2016

València artística 4-11-16

Esta es nuestra primera salida del curso que acaba de empezar. La ilusión se vislumbra en el rostro de los excursionistas; alegra el encontrarte con amigos que no habías visto desde el verano, y el éxito de la misma está garantizado por el autobús completo.
Es atractiva la excursión. Vamos a visitar el Museo de la Seda, la Iglesia de San Nicolás y la exposición de pintura de Ignacio Pinazo.

Puntualmente llegamos a Valencia, y antes de empezar lo que va a ser un día intenso reponemos fuerzas en los alrededores del Museo de la Seda.

Estamos en el centro histórico de Valencia. El Museo está situado en el carrer Velluters, junto el Antiguo Hospital. Las intricadas callejuelas y plazoletas ya nos invitan a deambular y admirar desde afuera  la magnifica restauración de la Antigua sede del Colegio del Arte Mayor de la Seda.

Desde allí, nos trasladamos a pie  por una de las zonas más bonitas del antiguo casco Histórico de Valencia. Pasamos por delante de la Iglesia de los Santos Juanes, el Mercado Central, con sus bullicioso entorno, y de repente, la imponente visión de la magnifica Lonja, ejemplo singular del Gótico Civil Valenciano. Alrededor de La Lonja, nos dejamos llevar por las callejuelas y plazoletas que conservan el sabor de la trama urbanística antigua, hasta desembocar en la plaza de la Iglesia de S. Nicolás, segunda visita de la mañana, en la que aprovechamos para hacernos fotos del numeroso grupo y de los alrededores de la Iglesia.

Ya acabada la visita, seguimos por la Calle Caballeros  en busca de un descanso merecido y nos dirigimos hacia las Torres de Serrano, emblemático lugar dónde los haya en Valencia, dónde nos tomamos un pequeño refrigerio en espera de la llegada del bus para trasladarnos a la Escuela de Hostelería dónde teníamos la deliciosa comida esperándonos. Siempre nos sorprenden sus alumnos con su bien hacer y la calidad de sus platos.

Comida agradable y buena, tertulia, conversaciones, fotos, compañerismo, en fin.....de eso se trata: la convivencia, elemento vertebrador de la Asociación AESCU, acompañado del enriquecimiento del saber y del disfrute de la compañía de sus componentes.

Ya luego del café, nos desplazamos hasta el Museo de Bellas Artes, dónde se expone el cuadro de Ignacio Pinazo, traído expresamente del Museo del Prado por ser este el año Pinazo: se conmemora el centenario de su muerte.

Ya acabada la visita, volvemos hacia Gandía después de un día intenso, un poco cansados, pero muy satisfechos.

Una vez más, conseguido el objetivo.

Hasta el próximo viaje y gracias por vuestra compañía y participación.


Text:Mariví Ramos
Fotos: Marleny Zapata