dimarts, 14 de febrer de 2017

Excursió a Cartagena

Aquest divendres visitàrem Cartagena. Com sempre, començà el dia amb Marleny i ja després ens reunírem amb la resta a l’estació de bussos. Estava Alicia, amb eixa vitalitat d’adolescent que tant envege, Carles, que no se’n perd cap, Llorenç, que sempre que el veig sé que està preparat per a qualsevol aventura, i moltes més cares conegudes i no tant conegudes, com Fernando, el conductor del bus que contractí, molt humil i afable.

Aquesta volta va ser diferent, ja no era una excursió pel camp que havia programat Carles, aquesta volta jo era la que l’havia organitzada i gestionada, i, per tant, hi havia un pes molt més gran de responsabilitat sobre mi.

Tinc que admetre que estava tant nerviosa com l’altra volta, hi havia molta més gent i el dia anava a ser més llarg, la qual cosa implicava que devia estar més temps pendent de que tot sortira bé.

Malgrat el retràs a l’aplegada, Cristóbal, el guia local que vaig contractar, ho va saber dur tot més que perfecte. Només aplegar em va enganxar del braç i em va dur a prendre un cafè amb ell, mentre els demés també hi feien el seu descans. Em va estar contant coses sobre la seua feina, experiències i em va donar algun consell per a tranquil·litzar-me.
Si tingués que descriure a Cristóbal amb una paraula, eixa seria “vida”. És indiscutible que aquesta persona va nàixer per a l’ofici al que es dedica. Ens va fer un recorregut molt ric i complet. Visitàrem el submarí Peral, la Plaça de l’Ajuntament, el Carrer Major i el Barri del foro Romà entre altres. Gràcies als coneixements i el sentit de l’humor de Cristóbal, ens vàrem amarar culturalment i de la forma més amena i divertida possible. Cristóbal, ens vas encantar.

Després del recorregut, ja pel nostre compte, vam veure el teatre Romà, que també ens va agradar molt i ens dirigirem cap al restaurant “Tambalache” per a dinar. Allí el menjar fou exquisit, i pel que vaig veure el vi també (hi van demanar unes quantes botelles). Al dinar vaig estar xarrant amb algunes de les persones que encara no coneixia com es la nova presidenta, Emilia, molt agradable i cordial, Amparo, dona a la que vaig veure molt segura i decidida de si mateixa i que em va donar l’enhorabona pel viatge programat, Antonia, que si té alguna cosa ben clara és que estima moltíssim el seu poble, i Suny, amb el seu somriure impossible d’esborrar.

Després de dinar, algunes més roges que altres, ens dirigírem cap al museu naval. Allà un guia voluntari, d’eixos que han viscut de primera mà el que t’estan contant, ho va fer magnífic, encara que de vegades quan disfrutes perds la noció del temps.

Al acabar amb el museu, ja ens vàrem encaminar cap al bus que ens duria de tornada a Gandia. Aplegàrem tard, ja que el camí va ser més llarg de l’esperat, i això que se’t passa el dia i no fas rés més, però, com diuen Amparo i Suny: “primer has de fer el que t’ompli i després la resta”.

Text: Raquel Pla
Fotos: Vicent Creus









dilluns, 16 de gener de 2017

Per camins de Simat

El divendres visitàrem Simat. Fou la meua primera experiència com a guia turística, és a dir, era un complet sac de nervis. Començà el dia amb Marleny, sempre és agradable passar temps amb ella. Aplegàrem des de la Platja de Gandia fins Gandia poble, i allí ens esperava la resta, eixes persones que nomes aplegar em van donar una càlida benvinguda. Marleny em va presentar i d’allí ens en vam anar cap a Simat.

Malgrat les “curvetes” el viatge fou preciós, les vistes eren impressionants: una vall que veies des de les altures, pins, romer, timó i tota mena de flora mediterrània. Nomes aplegar ens en vam anar a esmorzar, com si totes aquelles “curvetes” les haguéssim fet amb “fúting”.

Però res, em van enganyar completament, aquestes persones estan molt més en forma que jo, i m’ho van demostrar en la caminada que vam realitzar en acabar l’esmorzar. Després de les fotos, per suposat.

Ens vam endinsar en un pintoresc camí rodejat de tarongers i caquiers, i des d’on contemplaves les muntanyes i la vall. Carles, “el que manda” segons Marleny, anava de cap de grup, ell s’encarrega de guiar-nos per les rutes que creu convinent allà on anem, i tinc que dir que no es va enganyar, vam veure paisatge, i del bonic. A demés vaig tindre oportunitat de estar xarrant amb ell una estona, em va contar algunes de les rutes que ha fet, la qual cosa em va fer veure que vull saber més. Pel camí també vaig estar parlant amb altres de les excursionistes, interessades en conèixer-me un poc més, molt grates i amistoses.

En primer lloc vam aplegar a la Fontarda. Allí vaig fer la meua primera explicació, que a pesar de ser extremadament breu, estava que tremolava. Malgrat això, el somriure de les persones que m’escoltaven, i sabien dels meus nervis, em va donar la força i ànim que necessitava.

D’allí vam seguir la caminada fins aplegar al Monestir de Santa Maria de la Valldigna, on vaig seguir amb una altra de les meues explicacions, després de les fotos, per suposat, i ja amb un poc més de confiança.

Al Monestir vam veure l’església, amb una arquitectura de l’època molt complexa i detallada que em va fascinar, la Sala Capitular i el Palau de l’Abat. Per veure aquests no ens va fer falta cap guia en pràctiques, ni professional tampoc, perquè ja hi estava Llorenç, que també proposa i dirigeix caminades. S’agraeix la intervenció “de algún espontáneo” que diu Marleny, aportant el seu gra de saviesa cultural.

Després de recórrer el Monestir, ja ens encaminàvem cap a casa amb bessos i acomiadaments. El matí es va fer realment curt, i no puc dir rés més que gràcies.
Gràcies per l’oportunitat, per la bona estona, per l’aprenentatge i els nous coneixements, que de segur en son pocs per als que queden, i que si tinc ara ganes de qualsevol cosa, es de seguir aprenent amb vosaltres.

Text: Raquel Pla
Fotos: Vicente Creus

Agraïm la col·laboració  de la nostra guia turística en pràctiques Raquel Pla,  autora del text anterior.












dijous, 15 de desembre de 2016

Festa Nadalenca 14-12-16

Aquestos actes sempre suposen un plus de nerviosisme per si allò que s'ha programat ix com es pensava, si ens fallarà alguna cosa, qui farà açò, qui farà allò, si agradarà a la gent... No som professionals en l'organització d'esdeveniments, però la il.lusió per fer les coses bé, fa que posem tot l'interés en la consecució dels objectius programats.

Eren les 17h del dia 14 de desembre, i aquells que havien de participar en algun dels actes programats anaven arribant a la Casa de la Marquesa. El grup de teatre, malgrat la baixa d'última hora de Mila Lorente per un assumpte familiar, anava assajant l'obra preparada. La directora teatral, Amparo Brotons, substituïa l'absència amb total solvència. L'orfeó acudia també a realitzar el darrer assaig. Es preparava la pantalla per projectar el muntatge de fotos.Tot semblava enllestit, i l'hora de començament anava arribant.

Una vegada la gent començava a entrar i ocupar els seus seients, s'iniciava la projecció de la pel.licula de fotos que recollia les activitats portades a terme per l'Associació des de l'any 2014 fins a juny del 16.

Acabada la projecció, Antonia Estrugo, amb les seues qualitats de conductora d'aquest tipus d'actes, presentava i donava pas a les diferents actuacions. La presidenta, Marleny Zapata va dirigir unes paraules de salutació i benvinguda al públic usant el valencià, cosa que es de molt agrair donades les seues peculiaritats.

Paqui Sala, amb una genial interpretació ens va delectar amb un monòleg humorístic. Emi Garcia, acompanyada a la guitarra per Araceli Banyuls, recitava un poema de V.A.Estellés de manera excel.lent. Per la seua part, Araceli Banyuls també va intervindre amb la recitació actuada d'un poema.

Després les intervencions individuals, es va representar l'obreta humorística teatral on Vicent Gandia, Ximo Sanchis i Amparo Brotons -que com hem dit abans substituïa de manera urgent a Mila Lorente- actuaven de manera quasi professional fent-nos passar una estona divertida amb l'humor de l'obra que tan bé van escenificar.

A continuació, es va procedir al lliurament de premis del II Certamen de Pintura a càrrec de la presidenta d'AESCU i del director del Centre Universitari, que va pronunciar també unes paraules encoratjant els assistents a seguir realitzant aquest tipus d'activitats.

I com ja va sent habitual, no podia faltar l'actuació de l'Orfeó AESCU, dirigit per Pepe Sendra, que esta vegada ens va oferir un variat repertori musical, i que com no podia ser d'altra manera, incloïa també les nadales pròpies per a estos dies. Aquest orfeó, si persevera, serà capaç d'aconseguir objectius més elevats.


Acabat tot, el balanç ha estat altament positiu en la seua execució i en l'assistència de públic, tot i que a eixes hores es duien a terme actes acadèmics al centre universitari, la qual cosa restava nombre de possibles assistents.

Text: Carles Tomàs
Fotos: Vicent Creus





















dissabte, 26 de novembre de 2016

Inauguració Exposició Pintura

El lunes 21 de Nov de 2016 quedó inaugurada la exposición del 2 CERTAMEN DE PINTURA convocado por AESCU, después del éxito de respuesta y participación del año pasado y habiendo cumplido, con creces, sus objetivos.
Un grupo numeroso de público entre alumnos, familiares, amigos y socios, nos reunimos en la sede de la Universidad de Gandía (planta 2) para contemplar con interés las obras ya expuestas y colgadas en la pared. Encontramos variedad en formato y tema aunque predominio en estilo figurativo: paisajes marinos y urbanos, interiores, bodegones, retrato… alguna técnica mixta, collage, impresión digital y hasta una obra surrealista.
Cada cual pinta y expresa lo que VE, lo que SIENTE, lo que SABE, lo que CREA a partir de su experiencia y de la observación del mundo que le rodea.
Tras nosotros nos espera una mesa repleta de exquisiteces y bebidas para compartir y degustar a la hora del aperitivo.
¡!! La Junta Directiva se supera cada año!!.
Tomó la palabra Antonia Estrugo, vocal de la asociación, que con un cierto tono simpático y desenfadado presentó a los miembros del jurado y autoridades.
VICENTE HERRERO CATALA ( Pintor)
SALVADOR MASCARELL CAUDELI ( Periodista y pintor)
EMILI AURA (Director del centro)
JOSEP MONTESINOS ( Anterior director del centro)
JOAN MUÑOZ ( Concejal de Cultura)
De ellos destacó su reconocida trayectoria profesional y enumeró los logros y éxitos de cada uno de ellos. A continuación Joan Muñoz expuso a grandes rasgos, la gestión y programación que lleva a cabo en el Consistorio de Gandía, con aires renovados de democratizar la cultura… de todos y para todos.
Acabados los formalismos, la presidenta Marleny, dio por inaugurada la EXPOSICION DE PINTURA.
Llegó el momento del disfrute, de la contemplación, del comentario de las preferencias de cada uno, en definitiva, de hacer nuestra propia “lectura”de la obra. Nuestro primer contacto con el cuadro requiere un ejercicio de interiorización del mismo
Qué vemos?... qué sentimos?.. qué nos provoca…? cómo me transforma?... etc. Cuestiones subjetivas que únicamente nosotros podemos responder tras una reflexión.
La lectura” objetiva” tiene que ver otros parámetros como técnica empleada, ejecución de la obra, precisión del dibujo, trazo, gesto, estudio del color, composición , creatividad etc… lo dejamos en manos de los expertos, en este caso del jurado.
Por último me gustaría señalar que: cuantas más obras veamos, cuantos más Museos visitemos, mejores “lecturas” haremos sobre el mundo del Arte.

Texto: Ángela Artero
 Fotos: Vicent Creus