divendres, 6 de maig de 2016

Fàbrica de la Llum 6-5-16

Hui érem en família. Tal vegada la gent ha tingut por a l'oratge, però això que s'han perdut. El dia ha estat ideal per caminar: bona temperatura, absència de sol, sense vent, tota la ruta per a nosaltres...
La ruta ha sigut una de les vies senderistes més populars en tot el territori de Diània: l'estret per on transcorre el Serpis i l'antiga via ferroviària dels anglesos que unia Alcoi i el Grau de Gandia. Aquest paratge és conegut com el Racó del Duc.
Després de deixar els cotxes a la zona de la pedrera de la Reprimala, hem baixat a buscar la via i el riu, que per ací encara és un riu. El Serpis baixa alegre, fent sonar la seua remor entre les roques de les parets muntanyenques per on va encaixat i ignorant que no arribarà a la mar fins que el cel no ens siga generós i ens obséquie amb pluges abundants.
Després de passar uns quants túnels, arribem a l'enderrocada Fàbrica de la Llum, punt de trobada de les comarques de la Safor i el Comtat. Esmorzem, descansem una estona i reprenem el camí de tornada.

Carles Tomàs
























dissabte, 23 d’abril de 2016

Serra de Mariola

Tot va eixir d'eixos moments d'eufòria que se solen produir després d'una satisfactòria activitat senderista en la que tot ha eixit bé. La gent està contenta i en vol més. Quan és la pròxima? Pregunten. Els contestes la data en què anem a fer-ne una altra, i tot seguit els hi dius, però si voleu, en podem realitzar alguna fora de programació. La resposta és afirmativa i il.lusionant.

Aixó és el que va passar, i vam obrar en conseqüència. El santuari d'Agres i la serra de Mariola serien l'objecte de la nostra visita. No ho vam repetir dues vegades. La gent s'apuntà àvida de noves experiències en la natura.

El dia no va eixir radiant com en anteriors ocasions; els núvols, en alguna ocasió, omplien el cel amenaçadors, tanmateix la sort ens va acompanyar, i la pluja no va fer malbé la nostra activitat agraïnt encara que el sol no brillara immisericorde en les dures pujades de la serra.

Arribats al santuari, el restaurant ens va acollir per pegar un mosset i fer-nos un cafenet abans que els atrevits iniciarem el terrible ascens al Teix. Quatre-cents metres de desnivell ens esperaven en un recorregut al llarg d'una empinada senda d'algo més de 3 quilòmetres. Però la satisfacció d'haver alcançat la meta va compensar tan gran esforç. El Teix, a quasi 1.300 m. i les neveres, destacant la restaurada Cava Gran, van compensar l'esforç


Per raons evidents, tots no van poder fer l'ascens, però van passejar per les agradables rodalies del santuari i per la població d'Agres. El moment del dinar va servir per contar-nos les experiències i per manifestar el grau de satisfacció alcançat en esta eixida.

Carles Tomàs