No
sé qué té Alcoi, que sempre ocorre alguna incidència a l'hora de
desplaçar-nos, i esta vegada no ha sigut menys. Era una eixida
programada per a finals de novembre i, l'oratge, clar, ens va fer una
mala passada. No obstant això, l'excursió va estar traslladada al
16 de gener, i quasi s'hi torna a produir una altra incidència.
Però, bé, al final hi vam poder anar sense més problemes que una
mica de fred, res del que havia estat dit en les prediccions
meteorològiques.
Sobre
les 10 del matí arribàvem al punt d'eixida, per la zona de
l'Estepar. El fred no va ser motiu perquè paràrem a l'àrea
recreativa a pegar un mosset abans d'endinsar-nos per un recorregut
ple de túnels de longituds considerables. Entre túnel i túnel,
fotos per al record.
Acabada la zona del túnels que recorren el barranc de la Batalla, una ampla zona del Comtat apareix a la nostra vista, i, un poc més endavant, la ciutat d'Alcoi ens mostra la seua cara plena de barrancs i desnivells orogràfics. Estem als peus del carrascar de la Font Roja, un dels parcs naturals del País Valencià, que per cert, ja hem visitat altres voltes en les eixides de Geomajors programades per la Universitat.
El
dia presenta una atmosfera clara, i arbres i muntanyes rellueixen
esplendorosament. És una zona de bosc mediterrani. Nosaltres caminem
per zona boscosa de pi blanc, però allà dalt, podem observar els
famosos boscos de carrasques i l'edifici del santuari.
La
ruta que estem seguint és la plataforma d'un ferrocarril que mai ha
entrat en funcionament, tanmateix ha quedat tota la infraestructura
de túnels i viaductes, el més famós dels quals és el de les Set
Llunes, anomenat així per tindre set arcs. L'alçada del mateix, en
el seu punt més elevat, és de 50 metres i la seua longitud, d'aproximadament, uns 260.
El
recorregut acaba a la barriada del Batoi, esperant-nos l'autobús a
l'entrada del famós camp de la moral, és a dir, al camp del Collao,
on l'Alcoyano és va guanyar la fama de tindre molta moral.
Després
de passar per les proximitats del famós Salt, ara sense aigua,
arribem al restaurant La Font dels Patos, on un reparador dinar ens
serveix de descans. Dinem, comentem l'excursió i, com no, cantem el
que hem aprés a l'orfeó.
Carles Tomàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada