Castellonet

Un dia d'hivern, si, però de climatologia primaveral, és el que ens va regalar aquest 8 de gener. Tot i que encara hi érem en període vacacional, les ganes de passejar es van fer paleses -i les ganes de cremar “polvorons”, també-. A les 9:30, hora acordada, mampreníem la marxa cap a Ròtova. La caravana automobilística d'AESCU es posava en moviment i, en un tres i no res, arribàvem a la veïna localitat de la vall del Vernissa. Des d'ací, motxilles a l'esquena, iniciàvem la caminada.

Alfauir, clara toponímia musulmana, antiga alqueria d'aquells pobladors tan menyspreats per la història oficial, era testimoni mut del nostre pas, que sense pressa, però sense pausa, es dirigia a buscar la següent població situada uns quants metres més amunt, sobre un turó que domina aquestes terres limítrofes amb la Vall d'Albaiba: Castellonet de la Conquesta.

Abans d'arribar al poble, un ben restaurat safareig ens serveix de descans per recuperar les forces gastades en el fort pendent que hi ha entre Alfauir i Castellonet. Fotos oficials i entrada al poble.

És Castellonet el segon poble més menut de la vall del Vernissa i un dels més xicotets de La Safor. El nucli urbà de traçat tradicional conserva l'arc romà de la porta d'accés al recinte poblacional. Aquest arc va estar restaurat el segle passat per donar-li major alçària que el seu original.

Després continuem la marxa pel mirador que existeix a la cota més elevada del poble. Nova sessió fotogràfica i costera avall cap a la Venta Andreu on realitzem una parada tècnica i, després del cafenet, ens dirigim a la recerca del riu Vernissa que ens portara fins a Ròtova.

Es de destacar el lament general de vore el riu totalment sec. No plou a la zona, com a tot el país, des de fa temps i, clar, el riu està totalment exhaurit.

Hem fet una nova caminada. La gent està amb ganes d'una altra i pregunta quan és la propera. En febrer serà, companys.

Carles Tomàs