dissabte, 23 d’abril del 2016

Serra de Mariola

Tot va eixir d'eixos moments d'eufòria que se solen produir després d'una satisfactòria activitat senderista en la que tot ha eixit bé. La gent està contenta i en vol més. Quan és la pròxima? Pregunten. Els contestes la data en què anem a fer-ne una altra, i tot seguit els hi dius, però si voleu, en podem realitzar alguna fora de programació. La resposta és afirmativa i il.lusionant.

Aixó és el que va passar, i vam obrar en conseqüència. El santuari d'Agres i la serra de Mariola serien l'objecte de la nostra visita. No ho vam repetir dues vegades. La gent s'apuntà àvida de noves experiències en la natura.

El dia no va eixir radiant com en anteriors ocasions; els núvols, en alguna ocasió, omplien el cel amenaçadors, tanmateix la sort ens va acompanyar, i la pluja no va fer malbé la nostra activitat agraïnt encara que el sol no brillara immisericorde en les dures pujades de la serra.

Arribats al santuari, el restaurant ens va acollir per pegar un mosset i fer-nos un cafenet abans que els atrevits iniciarem el terrible ascens al Teix. Quatre-cents metres de desnivell ens esperaven en un recorregut al llarg d'una empinada senda d'algo més de 3 quilòmetres. Però la satisfacció d'haver alcançat la meta va compensar tan gran esforç. El Teix, a quasi 1.300 m. i les neveres, destacant la restaurada Cava Gran, van compensar l'esforç


Per raons evidents, tots no van poder fer l'ascens, però van passejar per les agradables rodalies del santuari i per la població d'Agres. El moment del dinar va servir per contar-nos les experiències i per manifestar el grau de satisfacció alcançat en esta eixida.

Carles Tomàs






























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada