El dia es presentava ideal. Els rajos de sol acabaven d'envair el
final del Passeig en este matí de càlida tardor. La gent anava
acudint contenta i ansiosa de començar aquesta nova ruta senderista
que ens conduiria fins el llogaret de Pla de Corrals, ben allunyat
de les planures litorals.
En cotxes ens desplacem a la localitat de Barx, i, en la Puigmola,
anem a iniciar la caminada. És lamentable l'aspecte que presenta
aquesta emblemàtica font amb les seues canelles totalment
exhaurides; cap gota en surt. Esta llarga sequera que estem patint
ha acabat amb el soroll refrescant a què ens tenia acostumats quan
per allí passàvem no fa massa temps i aplacàvem la set que havies
acumulat en el transcurs de l'activitat física.
Iniciem la caminada, pujant un centenar de metres al principi i, ben
aviat, començant un descens que no pararà fins arribar al Pla.
Anem entre pins i carrasques per una eterna ombra en aquestos curts
dies de l'any. No en va, la seua situació, orientada cap al nord, i
enganxada a la muntanya, fan d'ella presa de la poca alçada del sol.
La pista està ben asfaltada, la qual cosa facilita el caminar. Les vistes des de la pista, quan
deixem l'ombrienc bosc, són esplèndides: la comarca de La Costera
s'estén davant nostre, la serra del Buxcarró amb els seus crestalls afilats sembla retallar el blau. Davant de
tot açò, alguns companys mostren la seua satisfacció de conéixer
per primera vegada estos indrets tan a prop i tan desconeguts. La nota simpàtica ens la posen dos carrets campanillers arrossegats per uns ponys més xicotets que els conductors, la vista dels quals sembla fregar el maltractament animal, sobre tot en la pujada, quan ens tornen a avançar.
Per fi arribem a Pla de Corrals. Uns es queden a un parc a
l'entrada del poblet per reposar forces amb els bocates; altres,
però, preferixen acostar-s'hi a un del dos bars existents i fer les
coses d'una altra manera. Som lliures, i cadascú fa el que li
abellix.
Ja
hem esmorzat i descansat. Ara cal mamprendre la tornada de manera
relaxada, encara que costera amunt. Les diferències s'hi
fan notar i és inevitable que es formen grups: un grup de capçalera,
i la resta amb més dificultats, però àgils també. Tots arribem bé, i l'haver passat un matí en la natura,
amb una activitat tan saludable i divertida, ens omple de
satisfacció.
Text: Carles Tomàs
Fotos: Vicent Creus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada