Per camins de Simat

El divendres visitàrem Simat. Fou la meua primera experiència com a guia turística, és a dir, era un complet sac de nervis. Començà el dia amb Marleny, sempre és agradable passar temps amb ella. Aplegàrem des de la Platja de Gandia fins Gandia poble, i allí ens esperava la resta, eixes persones que nomes aplegar em van donar una càlida benvinguda. Marleny em va presentar i d’allí ens en vam anar cap a Simat.

Malgrat les “curvetes” el viatge fou preciós, les vistes eren impressionants: una vall que veies des de les altures, pins, romer, timó i tota mena de flora mediterrània. Nomes aplegar ens en vam anar a esmorzar, com si totes aquelles “curvetes” les haguéssim fet amb “fúting”.

Però res, em van enganyar completament, aquestes persones estan molt més en forma que jo, i m’ho van demostrar en la caminada que vam realitzar en acabar l’esmorzar. Després de les fotos, per suposat.

Ens vam endinsar en un pintoresc camí rodejat de tarongers i caquiers, i des d’on contemplaves les muntanyes i la vall. Carles, “el que manda” segons Marleny, anava de cap de grup, ell s’encarrega de guiar-nos per les rutes que creu convinent allà on anem, i tinc que dir que no es va enganyar, vam veure paisatge, i del bonic. A demés vaig tindre oportunitat de estar xarrant amb ell una estona, em va contar algunes de les rutes que ha fet, la qual cosa em va fer veure que vull saber més. Pel camí també vaig estar parlant amb altres de les excursionistes, interessades en conèixer-me un poc més, molt grates i amistoses.

En primer lloc vam aplegar a la Fontarda. Allí vaig fer la meua primera explicació, que a pesar de ser extremadament breu, estava que tremolava. Malgrat això, el somriure de les persones que m’escoltaven, i sabien dels meus nervis, em va donar la força i ànim que necessitava.

D’allí vam seguir la caminada fins aplegar al Monestir de Santa Maria de la Valldigna, on vaig seguir amb una altra de les meues explicacions, després de les fotos, per suposat, i ja amb un poc més de confiança.

Al Monestir vam veure l’església, amb una arquitectura de l’època molt complexa i detallada que em va fascinar, la Sala Capitular i el Palau de l’Abat. Per veure aquests no ens va fer falta cap guia en pràctiques, ni professional tampoc, perquè ja hi estava Llorenç, que també proposa i dirigeix caminades. S’agraeix la intervenció “de algún espontáneo” que diu Marleny, aportant el seu gra de saviesa cultural.

Després de recórrer el Monestir, ja ens encaminàvem cap a casa amb bessos i acomiadaments. El matí es va fer realment curt, i no puc dir rés més que gràcies.

Gràcies per l’oportunitat, per la bona estona, per l’aprenentatge i els nous coneixements, que de segur en son pocs per als que queden, i que si tinc ara ganes de qualsevol cosa, es de seguir aprenent amb vosaltres.

Text: Raquel Pla

Fotos: Vicente Creus

Agraïm la col·laboració  de la nostra guia turística en pràctiques Raquel Pla,  autora del text anterior.